Acabo de cumplir els vint-i-quatre anys i he decidit anar-me'n un temps a la ciutat per desconnectar de tot allò que m'agobia. He arribat al poble on he crescut i de seguida m'he trobat amb els meus vells amics, però el primer que he vist ha estat ell, l'home dels meus somnis. És igual que en els meus somnis: alt i fort, amb els cabells d'un ros fosc que reflecteixen la llum del sol i uns ulls del color del mar després d'una tempesta. Ell també s'apropa per saludar-me i es presenta.Es diu Xavier i té 28 anys; viu en unes quantes cases més avall, al costat d'una granja on té caballs i cria ovelles i cabres. Al sentir la seva veu em quedo com paralitzada i el meu cor comença a bategar tan fort que em fa por que el senti. Abraço tots els meus amics i junts anem cap a la casa de la meva cosina, Marina, on estaré durant el temps que estigui aquí. La Júlia s'ha donat compte de la meva reacció i en el camí en direcció de la casa em diu que no obssessioni massa amb en Xavier perquè està amb algú i que és una persona que jo conec. Malgrat que m'hagi dit això no puc evitar mirar-lo constanment i estar sempre pendent d'ell. Al vespre sopo amb la meva cosina i parlem fins tard de la vida que porto a Londres, etc.
El lendemà em desperto pensant en ell i decideixo anar-lo a veure a la seva granja, ja que ahir em va dir que era la benvinguda sempre que vulgui. En arribar el veig ensillant un cavall, està a punt de marxar cap a els prats a buscar les seves ovelles i cabres i em proposa que l'acompanyi. El cor em fa un bot al pit i accepto de pressa. Junts ensillem una euga i marxem cap a l'horitzó on el sol s'està aixecant. Durant parlem de tot i de res a la vegada. Al cap de tres hores tornem, a mi m'ha semblat que eren uns minuts. Aquestes hores amb ell em fan pensar que algu és possible entre nosaltres i decideixo llençar-me. Li faig arribar un missatge en el que li dic que es presenti aquesta nit junt al turó. Allà l'espero amb un sopar d'allò més romàntic. Ell em diu que no hi ha res de possible entre nosaltres perquè ell ja està amb algú i que l'estima com mai ha estimat ningú. Li dic que és impossible, que ell i jo estem fets per estar l'un amb l'altre, però ell ja no m'escolta i s'allunya caminant lentament. Desesperada tornu a casa i agafo la vella escopeta del meu avi. El cop fatal....
