L'enigma del silenci

Entro a l'aula. Faig el meu recorregut habitual fins a la meva taula. Els alumnes estàn distrets, tots agrupats de punta a punta de la classe i riguent entre ells. S 'han adonat de meva presència i els grups comencen a dissipar-se.
Cada un dels alumnes s'asseu al seu lloc. No dic res. Es força difícil mantenir una cara serena i seria en veure totes les mirades a sobre teu. Me faig mil preguntes mentre que cada un dels meus alumnes manté una expressió perplexa. Quins nervis! Me començo a sentir força incomode i ells també. Me suen les mans.
Del fons de la classe s'escapen unes rialletes, intento mantenir una expressió indiferent. Alguns comencen a desviar la mirada. Comensu a tenir tics a la cara a causa del nerviosisme. Només falten tres minuts perquè s'acabi aquest exercici. Amb el silenci, aquests tres minuts es fan eterns. Aleshores, amb un posat tranquil, pregunto:
-Què passa aqui?
A poc a poc es comença lentament una discussió sobre quins efectes té el silenci a sobre nostre. Per què ens incomode tan el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?

Sóc gras. I què?

Sóc gras. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc gras: No sóc ni rodonet, ni mig ple, ni mig prim però una mica inflat i fent el possible per canviar-ho, no. Sóc gras i punt. Fastigosament gras. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva grassa en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu aspecte, descriguint-me en veu alta, parlin del meu flotador de grassa que sobrepassa del meu pantaló, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fututs que estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que no m'ha mirat bé.

En tres minuts

Trist... Això(CD) no ho tenia previst
vull intentar creure en tu(CRV)
sé que podré estar segur
si et tinc al meu costat(CCLl).

Em sento perdut i atrapat(CPred)
el temps per parlar s'esgotat
i no puc deixar de pensar
en tu(CRV).

No sé com ho hauré de fer
dóna'm tres minuts(CD) i t'ho diré
sé que havia de lluitar per tu(CCFin.)
i no ho vaig saber fer.

Coses que mai(CCT) entendré
tu vas dónar-me la llum(CD)
que m'allunyava del fum(CCInstrument)
dins meu(CCLl).

No sé com ho hauré de fer
dóna'm tres minuts(CD) i t'ho diré
sé que havia de lluitar per tu(CCFin.)
i no ho vaig saber fer.

Sé que tot es mentida, ho sé
que així(CCM) és la vida(CAtr.) i què més...
Final de partida(CN)
i el meu cor que crida
per tu(CCFin.).

No sé com ho hauré de fer
dóna'm tres minuts(CD) i t'ho diré
sé que havia de lluitar per tu(CCFin.)
i no ho vaig saber fer.

OBRES MODERNISTES

Autor: Antonio Gaudí
Títol de l’imatge: La pedrera
Any: 1906-1910

Autor: Ramon Casas
Títol de l’imatge: Joven Decadente
Any: 1899

Autor: Santiago Rusiñol
Títol de l’imatge: El valle de los naranjos
Any: 1901

Autor: Pablo Picaso
Títol de l’imatge: Guernica
Any: 1937

Autor: Anglada Camarasa
Títol de l’imatge: Acordeonista
Any: 1908