L'enigma del silenci

Entro a l'aula. Faig el meu recorregut habitual fins a la meva taula. Els alumnes estàn distrets, tots agrupats de punta a punta de la classe i riguent entre ells. S 'han adonat de meva presència i els grups comencen a dissipar-se.
Cada un dels alumnes s'asseu al seu lloc. No dic res. Es força difícil mantenir una cara serena i seria en veure totes les mirades a sobre teu. Me faig mil preguntes mentre que cada un dels meus alumnes manté una expressió perplexa. Quins nervis! Me començo a sentir força incomode i ells també. Me suen les mans.
Del fons de la classe s'escapen unes rialletes, intento mantenir una expressió indiferent. Alguns comencen a desviar la mirada. Comensu a tenir tics a la cara a causa del nerviosisme. Només falten tres minuts perquè s'acabi aquest exercici. Amb el silenci, aquests tres minuts es fan eterns. Aleshores, amb un posat tranquil, pregunto:
-Què passa aqui?
A poc a poc es comença lentament una discussió sobre quins efectes té el silenci a sobre nostre. Per què ens incomode tan el silenci? Per què ens sentim millor amb el soroll?

Sóc gras. I què?

Sóc gras. Es pensen que no ho sé? No s'equivoquin amb mi. Sé que sóc gras: No sóc ni rodonet, ni mig ple, ni mig prim però una mica inflat i fent el possible per canviar-ho, no. Sóc gras i punt. Fastigosament gras. M'han mirat bé? Fixin-se, no desviïn la mirada, gaudeixin de la contemplació de la meva grassa en tota la seva esplendor. No seran pas els primers que ho faran, ja hi estic acostumat. Comentin el meu aspecte, descriguint-me en veu alta, parlin del meu flotador de grassa que sobrepassa del meu pantaló, facin-me servir per demostrar-se que interessants i que ben plantats i que ben parits i que ben fututs que estan vostès. Es pensen que sóc un paranoic? Això és que no m'ha mirat bé.

En tres minuts

Trist... Això(CD) no ho tenia previst
vull intentar creure en tu(CRV)
sé que podré estar segur
si et tinc al meu costat(CCLl).

Em sento perdut i atrapat(CPred)
el temps per parlar s'esgotat
i no puc deixar de pensar
en tu(CRV).

No sé com ho hauré de fer
dóna'm tres minuts(CD) i t'ho diré
sé que havia de lluitar per tu(CCFin.)
i no ho vaig saber fer.

Coses que mai(CCT) entendré
tu vas dónar-me la llum(CD)
que m'allunyava del fum(CCInstrument)
dins meu(CCLl).

No sé com ho hauré de fer
dóna'm tres minuts(CD) i t'ho diré
sé que havia de lluitar per tu(CCFin.)
i no ho vaig saber fer.

Sé que tot es mentida, ho sé
que així(CCM) és la vida(CAtr.) i què més...
Final de partida(CN)
i el meu cor que crida
per tu(CCFin.).

No sé com ho hauré de fer
dóna'm tres minuts(CD) i t'ho diré
sé que havia de lluitar per tu(CCFin.)
i no ho vaig saber fer.

OBRES MODERNISTES

Autor: Antonio Gaudí
Títol de l’imatge: La pedrera
Any: 1906-1910

Autor: Ramon Casas
Títol de l’imatge: Joven Decadente
Any: 1899

Autor: Santiago Rusiñol
Títol de l’imatge: El valle de los naranjos
Any: 1901

Autor: Pablo Picaso
Títol de l’imatge: Guernica
Any: 1937

Autor: Anglada Camarasa
Títol de l’imatge: Acordeonista
Any: 1908

Sòc un romàntic

Acabo de cumplir els vint-i-quatre anys i he decidit anar-me'n un temps a la ciutat per desconnectar de tot allò que m'agobia. He arribat al poble on he crescut i de seguida m'he trobat amb els meus vells amics, però el primer que he vist ha estat ell, l'home dels meus somnis. És igual que en els meus somnis: alt i fort, amb els cabells d'un ros fosc que reflecteixen la llum del sol i uns ulls del color del mar després d'una tempesta. Ell també s'apropa per saludar-me i es presenta.Es diu Xavier i té 28 anys; viu en unes quantes cases més avall, al costat d'una granja on té caballs i cria ovelles i cabres. Al sentir la seva veu em quedo com paralitzada i el meu cor comença a bategar tan fort que em fa por que el senti. Abraço tots els meus amics i junts anem cap a la casa de la meva cosina, Marina, on estaré durant el temps que estigui aquí. La Júlia s'ha donat compte de la meva reacció i en el camí en direcció de la casa em diu que no obssessioni massa amb en Xavier perquè està amb algú i que és una persona que jo conec. Malgrat que m'hagi dit això no puc evitar mirar-lo constanment i estar sempre pendent d'ell. Al vespre sopo amb la meva cosina i parlem fins tard de la vida que porto a Londres, etc.
El lendemà em desperto pensant en ell i decideixo anar-lo a veure a la seva granja, ja que ahir em va dir que era la benvinguda sempre que vulgui. En arribar el veig ensillant un cavall, està a punt de marxar cap a els prats a buscar les seves ovelles i cabres i em proposa que l'acompanyi. El cor em fa un bot al pit i accepto de pressa. Junts ensillem una euga i marxem cap a l'horitzó on el sol s'està aixecant. Durant parlem de tot i de res a la vegada. Al cap de tres hores tornem, a mi m'ha semblat que eren uns minuts. Aquestes hores amb ell em fan pensar que algu és possible entre nosaltres i decideixo llençar-me. Li faig arribar un missatge en el que li dic que es presenti aquesta nit junt al turó. Allà l'espero amb un sopar d'allò més romàntic. Ell em diu que no hi ha res de possible entre nosaltres perquè ell ja està amb algú i que l'estima com mai ha estimat ningú. Li dic que és impossible, que ell i jo estem fets per estar l'un amb l'altre, però ell ja no m'escolta i s'allunya caminant lentament. Desesperada tornu a casa i agafo la vella escopeta del meu avi. El cop fatal....

Carta

Hla! Q tl? Cm vn les vcances? Quin tmps fa alla? As cnegut a gaire gent? Quin estil t la gent alla? Qe fas tot el dia? Quantes prguntes qe et faix..xDD! Aki stem mlt aburrits. Entre la rtina de ls clases i tot stem mlt cnsats. Spero qe tornis ràpid qe aki ja t trbem a fltar. Uenu ja ens explicaras tot el k as fet i amb dtalls eeeeh!
Uenu noia ptons x tu & la teva familia. Fins aviat.
Xao







Hola. Què tal? Com van les vacances? Quin temps fa allà? Has conegut a gaire gent? Quin estil té la gent allà? Què fas tot el dia? Quantes preguntes que et faig! Aquí estem molt aborrits. Entre les classes i tot, estem molt cansats. Espero que tornis ràpid perquè aquí ja et trobem a faltar. Ja ens explicaràs tot el que has fet i amb detalls!
Noia molts petons per tu i la teva família. Fins aviat.
Adéu.

TEXT ARGUMENTATIU

Es prohibeix torejar a Catalunya

La prohibicio de torejar a Catalunya és una qüestio d'humanitat més que una llei, ja que igual que es considera inhumà i cruel torturar una persona, ho és també fer-ho a un animal. Com es pot considerar un espectacle tradicional la mort amb sofriment d'un animal? Els amants d'aquesta tradicio afirmen que si ens fixem en la tècnica i l'entreteniment i no pas en la mort de l'animal és un espectacle magnific. Però tot i aixi, si el torero no aconsegueix matar-lo amb les llances, el mata clavant-li un punyal al coll.

Crec que Catalunya ha prohibit el que es considera a Espanya una tradicio cultural per dos motius importants entre altres. En primer lloc perquè es considera una pràctica cruel i injusta, i de manera indirecta, opino que és una provocacio i una falta de respecte als que es dediquen a protegir els animals, poden ser associacions o bé persones individuals que es dediquen a aquesta tasca.

En segon lloc, per desmarcar-se, en certa manera, de la resta d'Espanya. Això consolidirà els seus intents d'independència. Un diferència més amb la resta del pais.