Sòc un romàntic

Acabo de cumplir els vint-i-quatre anys i he decidit anar-me'n un temps a la ciutat per desconnectar de tot allò que m'agobia. He arribat al poble on he crescut i de seguida m'he trobat amb els meus vells amics, però el primer que he vist ha estat ell, l'home dels meus somnis. És igual que en els meus somnis: alt i fort, amb els cabells d'un ros fosc que reflecteixen la llum del sol i uns ulls del color del mar després d'una tempesta. Ell també s'apropa per saludar-me i es presenta.Es diu Xavier i té 28 anys; viu en unes quantes cases més avall, al costat d'una granja on té caballs i cria ovelles i cabres. Al sentir la seva veu em quedo com paralitzada i el meu cor comença a bategar tan fort que em fa por que el senti. Abraço tots els meus amics i junts anem cap a la casa de la meva cosina, Marina, on estaré durant el temps que estigui aquí. La Júlia s'ha donat compte de la meva reacció i en el camí en direcció de la casa em diu que no obssessioni massa amb en Xavier perquè està amb algú i que és una persona que jo conec. Malgrat que m'hagi dit això no puc evitar mirar-lo constanment i estar sempre pendent d'ell. Al vespre sopo amb la meva cosina i parlem fins tard de la vida que porto a Londres, etc.
El lendemà em desperto pensant en ell i decideixo anar-lo a veure a la seva granja, ja que ahir em va dir que era la benvinguda sempre que vulgui. En arribar el veig ensillant un cavall, està a punt de marxar cap a els prats a buscar les seves ovelles i cabres i em proposa que l'acompanyi. El cor em fa un bot al pit i accepto de pressa. Junts ensillem una euga i marxem cap a l'horitzó on el sol s'està aixecant. Durant parlem de tot i de res a la vegada. Al cap de tres hores tornem, a mi m'ha semblat que eren uns minuts. Aquestes hores amb ell em fan pensar que algu és possible entre nosaltres i decideixo llençar-me. Li faig arribar un missatge en el que li dic que es presenti aquesta nit junt al turó. Allà l'espero amb un sopar d'allò més romàntic. Ell em diu que no hi ha res de possible entre nosaltres perquè ell ja està amb algú i que l'estima com mai ha estimat ningú. Li dic que és impossible, que ell i jo estem fets per estar l'un amb l'altre, però ell ja no m'escolta i s'allunya caminant lentament. Desesperada tornu a casa i agafo la vella escopeta del meu avi. El cop fatal....

Carta

Hla! Q tl? Cm vn les vcances? Quin tmps fa alla? As cnegut a gaire gent? Quin estil t la gent alla? Qe fas tot el dia? Quantes prguntes qe et faix..xDD! Aki stem mlt aburrits. Entre la rtina de ls clases i tot stem mlt cnsats. Spero qe tornis ràpid qe aki ja t trbem a fltar. Uenu ja ens explicaras tot el k as fet i amb dtalls eeeeh!
Uenu noia ptons x tu & la teva familia. Fins aviat.
Xao







Hola. Què tal? Com van les vacances? Quin temps fa allà? Has conegut a gaire gent? Quin estil té la gent allà? Què fas tot el dia? Quantes preguntes que et faig! Aquí estem molt aborrits. Entre les classes i tot, estem molt cansats. Espero que tornis ràpid perquè aquí ja et trobem a faltar. Ja ens explicaràs tot el que has fet i amb detalls!
Noia molts petons per tu i la teva família. Fins aviat.
Adéu.

TEXT ARGUMENTATIU

Es prohibeix torejar a Catalunya

La prohibicio de torejar a Catalunya és una qüestio d'humanitat més que una llei, ja que igual que es considera inhumà i cruel torturar una persona, ho és també fer-ho a un animal. Com es pot considerar un espectacle tradicional la mort amb sofriment d'un animal? Els amants d'aquesta tradicio afirmen que si ens fixem en la tècnica i l'entreteniment i no pas en la mort de l'animal és un espectacle magnific. Però tot i aixi, si el torero no aconsegueix matar-lo amb les llances, el mata clavant-li un punyal al coll.

Crec que Catalunya ha prohibit el que es considera a Espanya una tradicio cultural per dos motius importants entre altres. En primer lloc perquè es considera una pràctica cruel i injusta, i de manera indirecta, opino que és una provocacio i una falta de respecte als que es dediquen a protegir els animals, poden ser associacions o bé persones individuals que es dediquen a aquesta tasca.

En segon lloc, per desmarcar-se, en certa manera, de la resta d'Espanya. Això consolidirà els seus intents d'independència. Un diferència més amb la resta del pais.

PROP DE L'OFICINA

Està asseguda sobre un banc prop de l'entrada de l'oficina. és força canosa, té els cabells curts i despentinats. Sembla un respall de dents gastat. Té uns ulls d'un verd claret amb unes celles poc espesses però, tot i tenir els ulls clars, té una mirada fosca i apagada. Té uns llavis prims, pàlids, una pell arrogada i unes mans calloses.

Porta un jersei de llana multicolor del qual es poden veure alguns fils que sobrepassen.

Els seus pantalons son d'un gris destenyit i massa amples per ella, cosa que no afavoreix la seva petita estatura.

Duu unes Convers blaves, le quals tenen els cordills bruts i descordats.

Constantment està mirant el seu rellotge tot mossegant-se les ungles nerviosament. S'aixeca fa els cent passos davant de l'oficina i es torna a asseure amb un moviment d'impaciència.